Principal

🏷 Ressenyes

📖 🎬 Singularidades de una chica rubia. La pel·lícula —de 2009, quan el director Manoel de Oliveira complia cent un anys— resulta tan antiquada com el conte d’Eça de Queiroz —de 1873— en què es basa. Però té un aire oníric —de malson atemporal— que podria redimir-la.

📖 E. M. Forster, A room with a view. Un grapat de frases boniques, com aquesta:

Que jo sigui aquí és Fat —va persistir George—. Però podeu dir-ne Itàlia si això us fa menys infeliç.

Però m’ha agradat més l’apèndix de 1958: “A view without a room”.

📖 Albert Forns: Albert Serra (la novel·la, no el cineasta). Aquest llibre —un encadenament d’acudits generacionals i divagacions culturalistes, més que una novel·la— va tenir bona acollida, tot i que no de part de l’al·ludit Albert Serra: “No té finor ni lucidesa”, en va opinar.

📖 Michel Houellebecq, Serotonina. Nou lliurament de les memòries satíriques de l’home blanc heterosexual. Tota resistència és vana. Ni tan sols el més recent antidepressiu, d’una eficàcia sorprenent, pot fer altra cosa que esmorteir la caiguda.

📖 John Fowles, La mujer del teniente francés. Una altra novel·la que hauria d’haver llegit fa molts anys. I encara m’han agradat més els contes de La torre de ébano.

Soccia, Cary Grant!

📖 I el mariscal Tito, (ex)revolucionaris, mafiosos, agents secrets, l’emperador de Vietnam… fins i tot un McGuffin autèntic fent voltes per Itàlia; no en tren, en aquest cas, sinó en furgoneta. Wu Ming, 54: una novel·la memorable.

📖 Philip K. Dick, A Scanner Darkly. Lectura recomanada per a aspirants a drogoaddictes, o a agents antinarcòtics. Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar…

📖 Beryl Bainbridge, Harriet Said… L’eterna pugna entre la maldat i l’estupidesa, amb els resultats catastròfics que s’apunten al primer capítol. Un relat pertorbador.

📖 Will Gompertz, ¿Qué estás mirando? 150 años de arte moderno. De Delacroix a Banksy, d’escàndol en escàndol, una bona i amena introducció per a qui vulgui entendre de què va l’art modern.

📖 Eduardo Mendoza, El rey recibe. Un terç d’una novel·la, lliçons d’història-ficció incloses.