Principal

🏷 Contes

Una eternitat

Una alba gelada al llit sec d’un riu, enfront d’un cementeri. Els cadàvers amuntegats, la sang que en regalimava. Que llarga s’havia fet la nit i que breu el final. —Us en recordeu, d’aquell sergent que et deixava triar amb quina porra t’apallissaria? —A mi no m’han deixat triar quina bala em matava.

creative commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

Llicència de Creative Commons

I remember Spain

Va tornar a ponderar l’heroisme dels marines —en aquesta nova operació imperialista que difonia la premsa— i es va vantar d’haver participat ell mateix en dues guerres: des d’un despatx, com a oficial d’intel·ligència. Vaig tocar l’ase. M’emprenyava el seu patrioterisme i ell se sentia ofès quan jo defensava el no a la guerra.

creative commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

Llicència de Creative Commons

Viatge a Espanya

Ateses les circumstàncies, era normal que s’estenguessin els rumors sobre delators o agents infiltrats. Danvers no va ser aliè a aquesta mena de sospites. Cridaven l’atenció la seva llibertat de moviments i les destinacions dels seus viatges, tan exòtiques com problemàtiques: el Tibet —incorporat a la República Popular de la Xina—, Armènia —Unió Soviètica— i l’Espanya de Franco.

creative commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

Llicència de Creative Commons

Com va guanyar Danvers una plaça a Miskatonic

Mentre l’esperava, la secretària del seu tutor li va demanar si podia ajudar-lo amb unes notes que calia mecanografiar. Càndidament va accedir a dictar-li-les i a la segona frase es va adonar del sentit i la procedència reals d’aquell fragment. Però —per això mateix?— no va poder aturar-se i va continuar recitant el full en veu alta, vocalitzant la lletania d’abominables perversions.

creative commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

Llicència de Creative Commons

Una mòmia és una mòmia

M’he aturat davant de l’única mòmia nord-americana de la col·lecció. Arkham, Massachusetts, n’informava exiguament la fitxa. Un exemplar, entenc, valuós, potser un indi pennacook, tot i que el rictus i els parracs em suggerien més aviat una bubota. —…una de les adquisicions més recents del museu. La van localitzar l’any passat al despatx del director, quan es va morir d’un infart.

creative commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

Llicència de Creative Commons

Arqueologia informàtica

Aquest tros de plàstic que prove a fer servir com a màquina d’escriure electrònica es connecta a un televisor vell, menut, on esforçant-me puc veure què teclege, a una gravadora de cintes de casset, on se suposa que s’arxiven els textos, i a una impressora tèrmica que només funciona els dies senars.

creative commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

Llicència de Creative Commons

Creuer pel Yann

No sóc gens afeccionat a viatjar —malgrat que aquesta vegada hagi travessat l’Atlàntic—, però l’anunci en aquell aparador va fer que m’hi aturés. Era una agència petita amb una sola oficinista, una dona de mitjana edat. Es va treure les ulleres i el somriure li va canviar la cara. De sobte pareixia una d’aquestes joves americanes de galtes rosades —com si l’haguessin treta d’un anunci dels anys seixanta—, llesta per a tenir fills i tirar endavant una casa.

creative commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

Llicència de Creative Commons

La pell pintada

Abans de marxar em va explicar un altre conte xinès recollit per Kuhn. En una província al sud del riu Groc, un ric comerciant va comprar una esclava nova per fer-li de concubina. Era jove i submisa, però l’endemà, per alguna raó, va desobeir l’ordre de no abandonar la seva cambra i va fer un descobriment espaterrant.

creative commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

Llicència de Creative Commons

Empori celestial

—El llibre era, no en tingueu cap dubte, aquell famós Empori celestial de coneixements benèvols que tants rius de tinta ha fet córrer. —Però diuen que se’l va inventar un escriptor argentí, més aviat excèntric i a sobre cec. —Em pareix que això és cercar cinc peus al gat. —Que només n’hi hagués una traducció a l’alemany, anterior a la guerra, va a favor dels escèptics.

creative commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

Llicència de Creative Commons

Le diable me suit de jour et de nuit car il a peur d’être seul

M’inspirava un tendre amor platònic, però el torrent dels somnis, brusc i impetuós, tendia a ser d’un to molt més lúbric que els meus sentiments. Llavors, un dia d’estiu, em vaig adonar que seia en una altra taula a la plaça de la Pau, amb dues amigues. Li vaig adreçar un somriure i una salutació amistosa amb la mà.

creative commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

Llicència de Creative Commons