Years and years eren els mots finals que m’havien quedat gravats quan em vaig tornar a despertar. Anys i anys, em repetia mentre em desensonyava, sense saber ja si feia referència al seu llarg sojorn al món o al temps que havia dedicat a encalçar-me. Recordava només a mitges la seva murga.

Eixint d’una cefalea aguda i un malson de túnels, es va despertar en l’entrellum d’una estança desconeguda. A poc a poc va començar a recordar el viatge, la costa adriàtica, la cafeteria de l’hotel i la fredor de l’espia. Estava assegut i la torpor el paralitzava. Per un moment va pensar que es contemplava en un espill, però l’espill era més avall, sobre la taula, i reflectia la imatge d’ella.

Les intervencions de N. M. —àlies Irina, del grec eirēnē: pau— en els debats del primer Congrés de Futurologia, a Balaklava, van fer inexcusable la seva participació en el segon, un any després a Dubrovnik. Doctora en matemàtiques per la Universitat de Moscou, i en psicologia per l’Institut Pavlov de Leningrad, dirigia des de feia poc el laboratori d’exobiologia de la base secreta в/ч 26266.

Em vaig demanar si era possible que s’assemblessin tant i que no fossin la mateixa persona. Però, alhora, no tenia cap dubte que era una altra, gairebé oposada: els cabells més curts, més parisencs, la manera de vestir, més informal, i, sobretot, la desimboltura bohèmia, la mancança d’afectació aristocràtica. Jo havia begut i fumat.

—Continues escrivint? —Això és com si preguntessis a un alcohòlic si continua bevent. Es va estarrufar. —Què hi té a veure una cosa amb l’altra! —És exactament el mateix. L’addicció a l’escriptura ha estat inclosa en les classificacions de trastorns mentals de l’OMS i l’APA. Tècnicament s’anomena grafomania. I sí, continue escrivint, però intente deixar-ho.

—Una errada en la numeració de les pàgines feia que paregués que en faltaven un parell. Van córrer rumors sobre el contingut censurat, eliminat a darrera hora amb el manual eixint d’impremta. —Com fabricar una petita bomba atòmica al garatge de casa, o a la teva cambra, amb el Laboratori Gilbert U-238…

—Els mapes de Schiaparelli van ser una temptativa notable, però la millor cartografia de Mart continua sent aquesta. I les imatges de la sonda Viking no han fet més que confirmar-ho. Es va aturar en un full per mostrar-nos el croquis de la regió de Cydonia, dins l’Acidalia Planitia i a la vora dels altiplans d’Arabia Terra.

—No seria, doncs, pròpiament un idioma? —Tan sols un dialecte, senyor —va reiterar el secretari del cònsol—. Un patuès xampurrejat per la pagesia. —Encara pitjor —vaig gosar intervenir-hi—, si em permeteu que discrepi. Un idioma, sí, però enterament fictici, amb gramàtica i lèxic creats ex nihilo per filòlegs biliosos, a fi de satisfer deliris xovinistes i ànsies de notorietat.

Tres colpets suaus a la porta de la sala de professorat vella de l’ala nord —la més discreta—, una pausa i tres colpets més. Sense tardar m’han demanat que passés. Sabia que m’esperaven. He lliurat el nou telegrama i he marxat amb una reverència mentre el conciliàbul s’informava. —Avui tampoc no podrà venir.