Principal


La vista cansada

citacions

Però jo visc a l’època d’Alain Robbe-Grillet i Roland Barthes; si açò és una novel·la, no pot ser una novel·la en el sentit modern del terme.

—John Fowles, La dona del tinent francès.

Una vindicación del hombre moderno

Lo evoco en su gabinete de estudio, como si dijéramos en la torre albarrana de una ciudad, provisto de teléfonos, de telégrafos, de fonógrafos, de aparatos de radiotelefonía, de cinematógrafos, de linternas mágicas, de glosarios, de horarios, de prontuarios, de boletines…

—Carlos Argentino Daneri (1941)

En l’època dels llocs web i dels sistemes de gestió de continguts, els usuaris érem els clients. En l’època de les xarxes socials basades en plataformes érem el producte. En què ens convertim en un món d’intel·ligència artificial, dades enllaçades i funcions criptogràfiques?

📎 E-Learning 3.0 MOOC

La segona equació de Schrödinger

Als anys cinquanta, quan estava cada vegada menys implicat en la física de la seva època i tendia més i més a tornar al seu interès anterior per la filosofia índia, acabava invariablement les seves conferències amb un comentari sobre la frase “Atman igual a Brahman”, que ell anomenava, amb un mig somriure, “la segona equació de Schrödinger”.

—Michel Bitbol, “Schrödinger and Indian Philosophy”.

Perdre la gràcia

Però existeix la temptació irresistible de descobrir el com, que consisteix a aprendre el secret mitjançant un mètode lineal, pas a pas, o a expressar-lo en paraules. Com és possible que la gent demani que se li expliqui, per exemple, com es balla, en lloc d’observar, simplement, i fer-ho? Per què una instrucció formal per ensenyar una cosa tan natural com nedar? Per què els éssers humans han de llegir llibres per entendre la copulació? Les mitologies de moltes cultures inclouen, en formes variables, el tema de la pèrdua de l’estat de gràcia i la necessitat consegüent de reemplaçar-lo amb la tecnologia.

—Alan Watts, El camí del Tao.

Per algun motiu misteriós, els homes troben la vida més difícil que les dones.

—Margaret Atwood

Per un moment —una eternitat degué semblar als altres al meu costat— em vaig quedar bocabadat de l’esbalaïment, i quan Lord Carnarvon, incapaç de restar més temps en suspens, va preguntar ansiosament: “Pots veure alguna cosa?”, les úniques paraules que vaig poder pronunciar van ser: “Sí, coses meravelloses”.

📎 When Audiences Come To See Authors Lecture, It Is Largely in the Hope That We’ll Be Funnier To Look at Than To Read

Puc entendre que els addictes a les conferències vagin a veure exploradors britànics, princeses russes o ballarines balineses, que mostren belles diapositives, tiares o cames. Però és incomprensible que, en un nombre bastant gran, acudeixin a veure un novel·lista o un poeta. És perquè confien que sigui encara més divertit de mirar que de llegir?

—Sinclair Lewis