Principal


La vista cansada

citacions

A través de las hendiduras de una realidad que ya no es viable, habla un mundo voluntariamente sibilino.

Coberta del llibre “Carta a los poderes”, d'Antonin Artaud. 40a Fira del Llibre Antic i d'Ocasió a Castelló de la Plana.

Fan campanyes de foment de la lectura perquè volen vendre llibres. Però els molesta que la gent vulga escriure i sempre se n’estan queixant, perquè això els dona feina —i els la complica. Estranys companys de viatge, els editors!

Hi ha una pau meravellosa en no publicar.

J. D. Salinger, 1974.

Bon dia. Diguem no a aquest futur.

En el futur, tots els dies de la setmana seran dijous.

—Douglas Coupland, Bit Rot.

De què serveix estudiar filosofia si tot el que aconsegueixes és poder parlar amb certa plausibilitat sobre algunes qüestions abstruses de lògica, etc., i no millora la teva manera de pensar sobre les qüestions importants de la vida quotidiana, si no et fa més conscient que cap… periodista pel que fa a l’ús de les frases perilloses que aquesta gent utilitza per als seus propis fins.

—Ludwig Wittgenstein a Norman Malcolm

El gerent representa en el seu personatge l’eliminació de la distinció entre relacions socials manipuladores i no manipuladores; el terapeuta representa la mateixa eliminació en l’esfera de la vida personal. El gerent tracta els fins com un fet, fora del seu abast; la seva preocupació és la tècnica, l’eficàcia en la transformació de matèries primeres en productes acabats, mà d’obra no qualificada en mà d’obra qualificada, inversió en beneficis. El terapeuta també tracta els fins com un fet, fora del seu abast; la seva preocupació també és la tècnica, l’eficàcia en la transformació dels símptomes neuròtics en energia dirigida, individus inadaptats en ben adaptats. Ni el gerent ni el terapeuta, en el seu paper de gerent i terapeuta, participen ni són capaços de participar en un debat moral. Es veuen a ells mateixos, i els veuen els que els miren amb els mateixos ulls amb què es miren ells, com a figures incontestades, que pretenen limitar-se als àmbits en què un acord racional és possible; és a dir, per descomptat des del seu punt de vista, l’àmbit dels fets, l’àmbit dels mitjans, l’àmbit de l’eficàcia mesurable.

—Alasdair MacIntyre, After Virtue (capítol 3).

L'estil… és allò que fas malament

Sé que Jerry Garcia ho va dir una vegada, però sé que molta gent ho havia dit abans que ell, que “l’estil és allò que no pots deixar de fer.” L’estil, en diferents sentits, és allò que fas malament. Perquè la tècnica perfecta estaria completament mancada d’estil. Allò que fa que tothom sàpiga que ets tu qui toca és com t’allunyes d’una tècnica perfecta. Així que després d’haver escrit uns pocs milions de paraules, allò que fa que qualsevol agafi una pàgina, la llegeixi i digui: “Això ho va escriure Neil”, és l’estil, és allò que no pots deixar de fer.

—Neil Gaiman (via Quote Investigator).

—…no hi havia alguna cosa [en Roland Barthes] sobre els tòpics com a religió de les classes mitjanes?

—Crec que ell va dir l'ethos.

—Perquè l’originalitat és pertorbadora, correcte?

—Depèn del context.

—Com?

—Hi ha contextos de classe mitjana on s’espera que sonis original. Divertit. Fins i tot revolucionari. Però el context és una mena de signe de revocació. S’imposa.

—John Fowles, “The Cloud” (The Ebony Tower).