Principal


La vista cansada

Davant d’un eventual retorn als exàmens en línia, jo em sent una mica com Gàndalf al pont de Khazad-dûm: vell i cansat.

“—Un Bàlrog! —mormolà en Gàndalf—. Ara ho comprenc —trontollà i es recolzà pesadament a la vareta—. Això sí que és estar de pega! I ja estic tan cansat…”

Pandèmies i filomenes com a tests d’estupidesa col·lectiva.

🎵 musicForProgramming

A series of mixes intended for listening while programming to aid concentration and increase productivity (also compatible with other activities).

📎 Why mRNA vaccines could revolutionise medicine

També és el presagi d’un nou enfocament de la medicina. Els issatgers sintètics que reprogramen les nostres cèl·lules per proporcionar una resposta immune a gairebé qualsevol invasor, incloent potser el càncer, ara es podran crear de manera ràpida i econòmica.

📎 Remember This Year

El 2008, Clayton Christensen i Michael Horn van predir alegrement que, el 2019, la meitat de les classes de secundària es farien per Internet. Es van equivocar, per descomptat, i es van equivocar de molt. I que totes les classes es traslladessin a Internet el 2020 no els dóna la raó. Que totes les classes es fessin en línia no va ser un triomf de l’educació en línia, sinó més aviat una conseqüència dels passos que hagueren de fer les escoles per evitar més pèrdues de vides…
No és sorprenent que el pas a l’educació en línia, facilitat per programes de videoconferència i fulls de treball digitals, no hagi estat fantàstic per a professors i alumnes. Per descomptat, l’educació presencial tampoc no era gens fantàstica per a molts professors i alumnes.

—Audrey Watters

Harari ha esdevingut un (altre) detector de vanitat. Molts el citen per demostrar que estan al dia. Però els seus llibres només són assaigs d’un autor que no és expert en quasi cap dels temes que tracta. Tant de bo que feren com ell i llegiren tot el que puguen sobre eixos temes.

(L’argument d’autoritat està molt desacreditat, com a mínim des de Descartes. Però, si l’utilitzes, almenys t’hauries d’assegurar que cites una autoritat de debò, no un best-seller.)

Quan done per acabat el primer esborrany d’un dels meus textos, generalment ja he oblidat d’on em va venir la idea. Però aquesta vegada sí que ho sé: una escena en un relat de Julian May em va suggerir una frase —una situació— i aquesta una altra, etc. etc.

És meravellós, per cert, que el programari modern arxive automàticament l’historial de canvis de cada document, a mesura que el vas editant. No sols per poder restaurar una versió anterior, sinó perquè permet reconstruir el creixement orgànic del text. Reveure com s’anava formant la trama i s’emplenava de detalls al llarg d’hores o dies.

Animació de l'evolució del document al llarg de versions successives

📎 ¿Es verdad que las plantas “ven” y “hablan” entre ellas?

“Es verdad que las plantas tienen comportamientos alucinantes, pero el que una planta tenga conciencia de dónde está y de lo que tiene alrededor no está demostrado, y nos puede conducir a una conclusión errónea porque tendemos a atribuir cualidades humanas a los comportamientos vegetales”

I retenir per als humans l’exclusivitat de l’experiència subjectiva —perquè d’això parlem quan parlem de consciència—, o estendre-la com a molt als parents més pròxims, no deu ser al seu torn antropocentrisme?