đź“– La máquina diferencial, de William Gibson i Bruce Sterling. El plantejament Ă©s interessant. Una ucronia steampunk: a l’Anglaterra victoriana, les recerques de Babbage i Ada Byron han donat peu a una edat d’or de la informĂ tica analògica, amb ordinadors de targetes perforades i animacions o powerpoints mecĂ nics amb pĂxels de fusta tintada. El primer ministre, cap del Partit Radical Industrial i bèstia negra de conservadors i ludites, Ă©s el pare d’Ada, Lord Byron, que no va morir a Grècia. TambĂ© hi ha cotxes de vapor, entre altres avenços, enmig una fosca intriga polĂtica i policial amb ramificacions internacionals.
Però arriba un punt en què els autors es cansen d’imitar les novel·les d’aventures del segle XIX i decideixen agafar una drecera. El lector, almenys aquest, ho agraeix. La miscel·lĂ nia final amb què s’afanyen a resoldre la trama inclou notĂcies breus, poemes, fragments epistolars… i em pareix molt mĂ©s reeixida que tots els capĂtols precedents junts.