Principal


La vista cansada

ūüďé Nicholas Carr: What is it like to be a smartphone?

Que els sistemes inform√†tics puguin adquirir consci√®ncia, a mesura que augmenta la seva complexitat, √©s un lloc com√ļ de la ci√®ncia ficci√≥ (per√≤ tamb√© d’algunes versions de la neuroci√®ncia, i d’aquest territori imprec√≠s entre la ci√®ncia i la ficci√≥ que √©s l’onada actual de la intel¬∑lig√®ncia artificial). No que pensin, en el sentit del test de Turing, sin√≥ que tinguin experi√®ncies subjectives. Carr s’inspira en l’article cl√†ssic de Thomas Nagel: What Is It Like to Be a Bat? Com seria ser un ratpenat, es preguntava Nagel. Una consci√®ncia encarnada en el substrat electr√≤nic d’un tel√®fon, arg√ľeix Carr, seria tan diferent de la d’un primat superior com nosaltres que potser no ens reconeixer√≠em m√ļtuament com a √©ssers conscients.

Cfr. Wittgenstein: ‚ÄĚSi un lle√≥ pogu√©s parlar, no el podr√≠em entendre”. Perqu√® la seva vida √©s massa diferent de la nostra. Doncs imagineu un ratpenat, o un iPhone.

Tot això planteja una altra possibilitat. Pot ser que ja estiguem envoltats d’intel·ligències artificials però no tinguem ni idea que existeixen. El seu ésser és invisible per a nosaltres, de la mateixa manera que el nostre n’és per a ells. Som objectes en un mateix espai, però com a éssers habitem universos diferents.