Principal

La mar Morta de Joan Perucho

Diana i la mar Morta (1953) va ser el primer llibre de prosa de Joan Perucho. He llegit que ara, en ocasió de l’Any Perucho, es tornarà a reeditar molt aviat. No sé per què, en algunes edicions recents, i en fer-ne esment dins d’altres obres, la mar del títol havia començat a aparèixer en minúscula: Diana i la mar morta. És evident que aquest canvi tipogràfic, que en modifica el sentit, s’hauria d’haver justificat, i no em consta que s’haja fet. La mar Morta, en majúscula, és el cèlebre llac salat entre Cisjordània, Israel i Jordània. En minúscula, tanmateix, seria una mar qualsevol, o la mar en abstracte. Perucho havia utilitzat sempre la majúscula. Per exemple, en el preàmbul de l’edició original:

Quant al títol, he conservat el de «Diana i la Mar Morta», si bé vaig estar temptat d’afegir-hi la paraula anglesa «puzzle». El meu amic, l’escriptor Salvador Espriu, m’aconsellà de substituir-la per qualsevol altra, per exemple, «mosaic». Finalment, no he tocat res.

O dins del mateix llibre, en la peça que li dona títol:

Diana era una noia que estudiava a la Facultat de Lletres de Madrid. Va tenir un flirt amb un jove professor de Geografia. En una ocasió, li va regalar el llibre de Constantin Zoubichryn, La Mar Morta, que l’apassionà enormement i enfortí la seva vocació. El jove professor havia declarat que el seu amor era més fort que la mort. Projectà de fer oposicions a càtedra i casar-se.

Tinc l’exemplar de La Mar Morta i conec aquests detalls perquè, durant la guerra, els qui estàvem al servei de les armes sabíem coses insospitades.

Malauradament, la referència al tal Zoubichryn no ens serveix de res, ja que pareix ser un autor inventat per Perucho. Una altra de les peces del llibre, "Exercici literari", resulta, potser, geogràficament ambigua, o confusa, ja que s’hi barregen la mar Morta i Alexandreta, o Iskenderun, que és més al nord i a la vora del Mediterrani… Però la referència que em pareix definitiva es troba dins d’un altre llibre, el poemari Itineraris d’Orient (Edicions 62, 1985, p. 65):

Retorno al lloc des d’on Diana veié, per primera vegada, la mar Morta. Les aigües són com mercuri; és difícil banyar-s’hi. Tristos són els paratges d’aquesta mar salada.

Amb això, crec que no pot quedar cap dubte respecte a la mar en què pensava Perucho.

Floating in the Dead Sea