El gerent representa en el seu personatge l’eliminació de la distinció entre relacions socials manipuladores i no manipuladores; el terapeuta representa la mateixa eliminació en l’esfera de la vida personal. El gerent tracta els fins com un fet, fora del seu abast; la seva preocupació és la tècnica, l’eficàcia en la transformació de matèries primeres en productes acabats, mà d’obra no qualificada en mà d’obra qualificada, inversió en beneficis. El terapeuta també tracta els fins com un fet, fora del seu abast; la seva preocupació també és la tècnica, l’eficàcia en la transformació dels símptomes neuròtics en energia dirigida, individus inadaptats en ben adaptats. Ni el gerent ni el terapeuta, en el seu paper de gerent i terapeuta, participen ni són capaços de participar en un debat moral. Es veuen a ells mateixos, i els veuen els que els miren amb els mateixos ulls amb què es miren ells, com a figures incontestades, que pretenen limitar-se als àmbits en què un acord racional és possible; és a dir, per descomptat des del seu punt de vista, l’àmbit dels fets, l’àmbit dels mitjans, l’àmbit de l’eficàcia mesurable.

—Alasdair MacIntyre, After Virtue (capítol 3).

Carles Bellver Torlà @carlesbellver