Fa una desena d’anys, l’autor d’un cert best-seller va declarar que deixaria d’escriure el dia que un llibre seu es pogués trobar gratis a la xarxa. Em va fer l’efecte que confirmava així allò que ja feia sospitar la seva obra: una nul·la vocació literària, en tant que diferent de l’afany crematístic.

Ha estat amb joia que jo he descobert, avui, no un, sinó quatre o cinc dels meus reculls en alguna de les plataformes on es comparteixen, sense ànim de lucre, més llibres electrònics. Figurar en una d’aquestes biblioteques col·laboratives significa, si més no, que algú s’ha interessat pel que has escrit, fins al punt de prendre’s la pena de remaquetar-ho, etiquetar-ho i penjar-ho per a tothom.