Per a si mateix, pensà Tintín, hi havia al seu davant el record de l’amor i la sendera que floria.

—Frederic Tuten, Tintín al nou món.

Els personatges d’Hergé s’encreuen amb els de Thomas Mann en una altra muntanya màgica i s’hi deixen enredar. En mala hora.

Carles Bellver Torlà @carlesbellver