Principal

Després de veure l’exposició 9 d’octubre de 1977. Retrats d’una il.lusió al Menador, rellegisc el discurs que Josep Vicent Marqués va fer a l’Aplec de l’any següent (inclòs en la segona edició de País perplex) i quasi no em sorprenc que sone tan actual, tan vigent, malgrat els més de quaranta anys que han passat:

…quan demanem un País Valencià lliure, demanem un País Valencià lliure, viu, verd, no patriarcal, socialista i amb més autogestió i menys autobombo…