Principal

Avui el corrector de l’iPhone m’ha canviat ‘inventar’ per ‘intentar’. Exactament com aquell linotipista a Joan Fuster. I jo m’he sentit transportat.

Foto de la inscripció final del poemari de Joan Fuster “Escrit per al silenci”: «En un dels poemes d’aquest llibre, inesperadament, vaig trobar la colaboració involuntària del linotipista. Jo ha- via escrit: “Jo t’inventava noms o altres carícies”. Innocent de mi —era sincer en dir-ho—, pensava que podia “inventar” noms i carícies, i no, les carícies eren les de sempre, i també els noms. Però el linotipista, en comptes de “Jo t’inventava”, va posar “Jo t’intentava”. El “Jo t’intentava” resulta penosament cacofònic; tanmateix s’obre a unes eventualitats semàntiques més atractives. “Jo t’intentava noms o altres carícies” és un vers francament bonic. No és meu: és una errada tipográfica. “Intentar noms…” No és igual “intentar” que “inventar”…»