Principal

Quan era jove, em sorprenia l’afició de mon pare a la informació meteorològica. L’única part del telenotícies que no es podia perdre. En cada canal: en aquest sentit, la TV3 —la catalana— va ser més que benvinguda. Hauria dit que es tractava d’una obsessió. Fins i tot una excentricitat, si no haguera constatat que era compartida per tantes altres persones adultes. Després em vaig anar fent gran jo mateix i, al voltant dels quaranta anys, vaig programar un script que recull tots els matins les dades d’AEMET en XML —i la temperatura registrada per l’estació de l’UJI—, formata en PDF el pronòstic dels dies següents i envia un avís breu a Twitter. Ara vés i parla’m d’obsessions i d’excentricitat. O de l’edat.