📎 La guerra de las universidades contra el ‘copy-paste’

  1. Que una prova d’avaluació es pugui superar copiant és senyal que no era una bona prova: no complia la seva funció. Ha estat mal dissenyada i caldria replantejar-la.
  2. El plagi és un concepte estrictament jurídic, no acadèmic. Copiar un paràgraf d’un llibre sense citar l’autor/a és un delicte, però copiar un article de la Wikipedia no n’és cap i pot ser conforme o no amb els termes de l’avaluació, segons com hagi estat definida.
  3. El coneixement es construeix sempre sobre el coneixement d’altres. Cal formar l’estudiantat i el professorat en un marc de procediments i de valors que caracteritza la vida acadèmica i que va molt més enllà de no copiar.
  4. La manera de funcionar dels sistemes informàtics antiplagi implica en molts casos una violació de la privadesa i dels drets de propietat intel·lectual de l’estudiantat: les seves dades personals i els seus treballs són transferits a empreses comercials que en trauran el profit que vulguin. Obligar l’estudiantat a signar el consentiment d’aquestes violacions, només perquè la universitat pugui utilitzar legalment el sistema, és una solució immoral.
Carles Bellver Torlà @carlesbellver