Lectures de mar i muntanya: ’La nit mil dos’ — VilaWeb

“Potent, singular, desconegut. No canònic. ‘Perifèric’”. És normal que el teu editor exagere una mica, no? A veure si en venem un parell d’exemplars més…

D’altra banda, m’agrada com casa el llibre amb el títol d’aquesta secció de VilaWeb: “Lectures de mar i muntanya”. En La nit mil dos hi ha almenys un relat muntanyenc (“La nissaga”) i un altre costaner (“Una comèdia en tres estius”).

‘Bellver és un dels narradors més potents i singulars de les nostres lletres i, alhora, malauradament, encara força desconegut. Potser perquè els seus contes no segueixen els cànons emprats per més escriptors del país, tot i que en la seva prosa hi ressonen noms de clàssics com ara Calders i Perucho, i d’uns altres de més llunyans com Lovecraft o Vian. O potser és per la seva “perifèria”: Bellver escriu, a parts iguals, des de Castelló i des de Szohôd, capital de la república imaginària (de ressonàncies tintinaires) de Bordúria. O és a l’inrevés?’