Les dues cultures

Igual que una gran obra d’art, una gran explicació científica no perd gens de la seua força per a inspirar admiració cada vegada que algú la contempla de bell nou.

—Philip Campbell, Editor-in-chief, Nature (en This Explains Everything: 150 Deep, Beautiful, and Elegant Theories of How the World Works).

La primera vegada que vaig llegir Las dos culturas de C. P. Snow, cap a l’any 1989 o 1990, em van parèixer trivials tant la majoria dels seus arguments i judicis com la tesi central del llibre: que la separació de “ciències” i “lletres”, o “humanitats”, és perniciosa. Fins i tot trobava que, en conjunt, es quedava molt curt. El que calia, al meu entendre, no era criticar la ignorància científica dels humanistes, sinó dissoldre la separació entre aquestes dues cultures, o simplement negar-la.

Però després em vaig anar adonant que en certs àmbits acadèmics, on aquestes coses haurien d’estar ben clares, molta gent simplement no s’aturava a pensar-les, ni a llegir-les. Quaranta anys després que el llibre s’haguera fet cèlebre. Una llàstima.

(Supose que a cadascú li deu parèixer trivial allò que ja sabia. Tots som ignorants, però no ignorem les mateixes coses.)