Gestionar la qualitat?

Això de la “gestió de la qualitat”, per més voltes que li donen —i per més que ens hi obliguen, fins que per fi passe de moda— és un concepte tan absurd i tan ridícul com podrien ser-ho, sense anar més lluny, la “gestió de la destresa”, de l’oportunitat, o de la (in)competència.

Suposem, en principi, que deuen ser bones intencions. Qui es podria negar a voler fer les coses bé? Exactament això, i poc o res més, significa la paraula “qualitat”. Però després, és clar, vénen els artificis, els intents de precisar el concepte, revestir-lo de rigor teòric, imposar procediments i auditories… i aleshores les coses ja es compliquen.

Ningú, és clar, no pot estar en contra de millorar la qualitat dels productes o els serveis: de fer les coses com cal i cada dia millor. I en això consisteix la trampa. Perquè, si intentem baixar de les generalitats a les concrecions, creure —o fer creure— que es pot gestionar el fer les coses bé i sobretot que es pot gestionar en abstracte, que millorar la docència és igual que millorar l’elaboració del pa, la fabricació de cotxes o l’extinció d’incendis —productes, serveis i activitats que no tenen res concret en comú—… doncs, en aquest cas, ens estem apropant perillosament al pensament màgic: com que existeix la paraula ‘qualitat’, hi ha d’haver una cosa al darrere que uns experts poden conèixer, dominar i controlar. Xarlatanisme.

De debò ens hauríem de creure que algú pot saber més que els mestres, pedagogs i inspectors educatius com millorar l’educació? I que en saben més que ningú els que avaluen igual una escola que una fàbrica? Tan necis es creuen que som?

Per aquest motiu, en els moments dolents pense que només es tractava d’adobar un discurs pseudo-científic que servira per a apuntalar paradetes de venedors d’oli de serp corporatius. Negocis i més negocis a costa de l’erari públic.

I no m’invente jo aquesa crítica. Si voleu, podeu començar per ací: 📎 Beyond the Gospel: A Critique of TQM and a Few Implementation Pitfalls (Yonatan Reshef, School of Business, University of Alberta). O per la interessant història de l’origen del TQM (Total Quality Management), o per les crítiques al famós ISO 9000/9001.

L’estàndard es considera especialment propens al fracàs quan una empresa està interessada en la certificació abans que la qualitat […] La certificació per part d’un auditor independent sovint es considera l’àrea problemàtica i, segons Barnes, “s’ha convertit en un vehicle per augmentar els serveis de consultoria”.

Abrahamson argumenta que el discurs gerencial vigent, com ara els cercles de qualitat, tendeix a seguir un cicle de vida en forma de corba de campana, possiblement indicant una moda de gestió.

[…] Pickrell argumenta que els sistemes ISO només avaluen si se segueixen els processos. No avalua com de bons són els processos ni si s’estan mesurant i controlant els paràmetres correctes per garantir la qualitat […]

O, millor encara, llegiu aquest article de 2010 de la revista Tendencias pedagógicas, núm 15., recomanat per Jordi Adell:

📎 El discurso de la calidad en educación: ¿escuelas ISO 9001/2000? (PDF).

RESUMEN Viajando hacia la escuela soñada, en los últimos años nos están desviando reiteradamente hasta la parada de la calidad. Sin duda se trata éste de un tema fascinante, porque ¿quién no va a estar de acuerdo con una salud, una alimentación y por supuesto con una educación de calidad? Esta verdad tendenciosa ha sido una de las responsables de que el discurso de la calidad cale paulatinamente en el lenguaje socioeducativo, en sus instituciones e incluso en su legislación, y lo hace con poco a poco, pero cada vez con más insistencia y con una mayor inclinación al mercado. A continuación tratamos de reflexionar sobre lo que el discurso de la calidad encierra, intentando superar lo distractor del término y adentrándonos en sus orígenes, causas y fundamentos.

PALABRAS CLAVE: Calidad, educación, mercado, reflexión