Desmentiment de Charles Beauvoir

Jo no sóc Peter Pan, perdut en els Kensington Gardens de Castelló [1]. Ni el doble metafísic -la projecció mental- d’un no ningú [2]. No he viscut un any dins d’una paròdia sinistra d’un tebeo d’Hergé [3], ni he vist mai fantasmes [4]. No he encomanat a ningú la publicació d’unes falses memòries [5]. No m’he sotmès a cap mena de pràctiques parapsicològiques [6]. Sóc una persona real i normal [7]. Tan real i tan normal com ho pugui ser qualsevol, ateses les circumstàncies de cadascú [8].

Així comença La nit mil dos d’en Charles Beauvoir.

[1] Es refereix, és clar, al Parc de Ribalta.

[2] Amb aquesta declaració, evidentment, se subleva contra mi. Està negant que ell sigui jo.

[3] L’home del calendari, o “Diari de Bordúria”, com a àlbum de Tintín a l’inrevés.

[4] L’estranya figura del comissari que el perseguia? El levitador de la Societat Especulativa de Szohôd? O eren la mateix persona?

[5] Juraria que sí que ho va fer. Guarde la carta en algun lloc.

[6] Les sessions d’hipnosi a l’Hospital Provincial? L’experiència amb el gitano o mag a l’alqueria del Caminàs? O les classes de psicomàgia que va impartir ell a Szohôd?

[7] Ehem.

[8] Ídem.