Desmentiment de Charles Beauvoir

Jo no sóc Peter Pan, perdut en els Kensington Gardens de Castelló1. Ni el doble metafísic -la projecció mental- d’un no ningú2. No he viscut un any dins d’una paròdia sinistra d’un tebeo d’Hergé3, ni he vist mai fantasmes4. No he encomanat a ningú la publicació d’unes falses memòries5. No m’he sotmès a cap mena de pràctiques parapsicològiques6. Sóc una persona real i normal7. Tan real i tan normal com ho pugui ser qualsevol, ateses les circumstàncies de cadascú8.

Així comença La nit mil dos d’en Charles Beauvoir.

  1. Es refereix, és clar, al Parc de Ribalta. ↩

  2. Amb aquesta declaració, evidentment, se subleva contra mi. Està negant que ell sigui jo. ↩

  3. L’home del calendari, o “Diari de Bordúria”, com a àlbum de Tintín a l’inrevés. ↩

  4. L’estranya figura del comissari que el perseguia? El levitador de la Societat Especulativa de Szohôd? O eren la mateix persona? ↩

  5. Juraria que sí que ho va fer. Guardo la carta en algun lloc. ↩

  6. Les sessions d’hipnosi en l’Hospital Provincial? L’experiència amb el gitano o mag en l’alqueria del Caminàs? O les classes de psicomàgia que va impartir ell a Szohôd? ↩

  7. Ehem. ↩

  8. Ídem. ↩

Carles Bellver Torlà @carlesbellver