L'idil·li del tramvia

S’han escrit contes sobre aquest tema fins i tot des d’abans que els publicistes descobrissin el filó. Recorde,ara, els següents:

  • “Una faula”, de Robert Fox, en Sudden Fiction o Ficción súbita (Anagrama). Un noi agafa el metro el primer dia de feina, coneix una noia i el revisor es disposa a casar-los a punt d’arribar a la parada.
  • “Ómnibus”, de Julio Cortázar, en Bestiario (Alfaguara, Punto de lectura). El noi i la noia aconsegueixen baixar abans que el trajecte, que ha esdevingut un malson, acabi malament.
  • “Idil·li en tramvia”, de Josep Carner, en Contes del noucentisme (Granica). En baixar la noia estrangera i rossa, el narrador s’adona que és coixa, pobreta.

Em fa pensar-hi la relació amorosa de les nostres autoritats amb aqueix fals tramvia, que ells es complauen a anomenar emfàticament “transport de via reservada”, o també “bus guiat”, tot i que no pareix que sigui res més que una versió —poc— actualitzada del vell troleibús que ja va recórrer Castelló el mil nou-cents seixanta i tants.

Sigui com vulgui, la primera línia anirà des de l’Àgora de la Universitat fins al Parc de Ribalta. Abans, però, caldrà construir un nou pont per sobre del Riu Sec i això retardarà la inauguració almenys fins a setembre. Diuen, tanmateix, que l’avinentesa de les eleccions pot fer convenient que al maig circuli ja “en proves”, encara que s’hagi d’aturar en arribar al riu.

Em represente, doncs, uns viatgers —entre els quals, potser, una parella de nous enamorats— que són amablement convidats a baixar del vehicle en una mena d’atzucac, davant d’un riu sense aigua d’allò més semblant a la fi del món, i aquesta atmosfera irreal em convenç una vegada més que la vida imita l’art. Sens dubte, els guionistes d’alguns polítics d’aquestes contrades són genis no reconeguts de la literatura imaginativa.

Carles Bellver Torlà @carlesbellver