Principal

Pneumàtica

Alberto Manguel cita un proverbi islandès citat per William H. Auden: “A cadascú li plau l’olor dels seus pets”. Amb això fan referència, ambdós, als nombrosos diaris o dietaris de la literatura universal: la passió pel jo, l’obsessió de parlar de mi, de mi, de mi. L’egotisme.

Si jo m’invento un diari d’una altra persona com estic fent en el meu proper llibre —Parèntesi, pretesament escrit per un tal Charles Beauvoir entre l’any 2001 i el 2002—, m’estic tirant uns pets seus imaginaris, o són els meus pets de debò i faig com si se’ls hagués tirat un altre jo fictici? Crec que la resposta correcta és la segona.

(Deu ser l’agost, aquesta calor de merda.)