Xiclets Santa Anna

Quan jo era menut, el general Santa Anna era el dolent de la pel·lícula d’El Álamo: l’autoritat mexicana amb mostatxo que passava a degolla uns rebels idealistes liderats per Davy Crockett. O per John Wayne, o com li diguessin al tipus aquell que es calava el barret de castor.

Després, quan ets gran, t’assabentes que un dels motius de la rebel·lió dels texans era que Mèxic havia abolit l’esclavitud. I aleshores ja no et pareix que els del nord fossin tan i tan idealistes. En això devia consistir la pèrdua de la innocència: ens havien enganyat, tots sense excepció eren dolents. Perquè de López de Santa Anna tampoc no te’n podries refiar. Va presidir el seu país sis o set vegades en una època convulsa, va participar en mil conspiracions, va rebre el títol de generalísimo i va perdre gairebé totes les batalles. Els aduladors li deien “Padre de la Patria”, “Visible instrumento de Dios” i “Napoleón del Oeste”, entre altres floretes. Fins que el van fer fora i es va exiliar a Cuba i a Nova York.

Però si tens sort i continues creixent –si no et mors, ni t’atures– potser t’adones que la realitat no és unidimensional, que del blanc al negre hi va una gamma de grisos. John Wayne ho feia molt bé en La diligència, i quan li van proposar d’entrar en política, evidentment com a candidat del Partit Republicà, va contestar que seria ridícul que un actor pretengués fer tal cosa. I ara llegeixo que a Santa Anna se li pot atribuir la invenció del xiclet. Diuen que, quan vivia a Nova York, li va donar la idea a un industrial conegut seu, en Thomas Adams, el qual la va patentar –coi de gringos– i va començar a vendre l’“Adams New York Chewing Gum” a partir de 1871. No sé si aquesta nimietat el redimeix o no, però almenys a mi em fa gràcia.

Carles Bellver Torlà @carlesbellver