Déu abandona Calatrava

Avui la premsa es fa ressò d’unes paraules de Santiago Calatrava, l’arquitecte oficial del règim, pronunciades en ocasió de rebre l’Alta Distinció, en majúscules, de la Generalitat Valenciana, també en majúscules. Diuen que va dir que ell es concep “com un obrer que guia altres obrers per, a través de la tècnica, intentar concloure art amb l’ajuda de Déu”.

En una altra pàgina del mateix diari on llegisc aquesta oda carrinclona, m’assabente que des d’algunes files del Palau de les Arts ni tan sols no es pot veure l’escenari. Recordem-ho: dissenyat per Calatrava i inaugurat dissabte. “Butaques cegues” és la denominació tècnica d’aquest curiós fenomen i n’hi ha més en aquest teatre que en gairebé cap altre del món, d’antics o de moderns. No pareix que Déu, malauradament, haja pogut fer-hi res.

Els projectes de Calatrava solen ser espectaculars, cridaners, però resulta molt més dubtós que siguen útils, funcionals, o ni tan sols raonables. O que estiguen ben fets.

(Ja vaig entenent per què relacione sempre aquest senyor amb aquells dos germans, igualment famosos, que passejaven pels entaulats el mateix cognom que ell.)

PD 2006-12-03. Una altra notícia sobre el Palau de les Arts: l’escenari s’ha esfondrat. Per sort no hi ha hagut ferits. Déu ho ha volgut així. S’han cancel·lat les representacions previstes i els tècnics no creuen que es puga tornar a obrir prompte.