Déu abandona Calatrava

Avui la premsa es fa ressò d’unes paraules de Santiago Calatrava, l’arquitecte oficial del règim, pronunciades en ocasió de rebre l’Alta Distinció, en majúscules, de la Generalitat Valenciana, també en majúscules. Diuen que va dir que ell es concep “com un obrer que guia altres obrers per, a través de la tècnica, intentar concloure art amb l’ajuda de Déu”.

En una altra pàgina del mateix diari on llegeixo aquesta oda carrinclona, m’assabento que des d’algunes files del Palau de les Arts ni tan sols no es pot veure l’escenari. Recordem-ho: dissenyat per Calatrava i inaugurat dissabte. “Butaques cegues” és la denominació tècnica d’aquest curiós fenomen i n’hi ha més en aquest teatre que en gairebé cap altre del món, d’antics o de moderns. No pareix que Déu, malauradament, hi hagi pogut fer res.

Els projectes de Calatrava solen ser espectaculars, cridaners, però resulta molt més dubtós que siguin útils, funcionals, o ni tan sols raonables. O que estiguin ben fets.

(Ja vaig entenent per què relaciono sempre aquest senyor amb aquells dos germans, igualment famosos, que passejaven pels escenaris el mateix  cognom que ell.)

PD 2006-12-03. Una altra notícia sobre el Palau de les Arts: l’escenari s’ha esfondrat. Per sort no hi ha hagut ferits. Déu ho ha volgut així. S’han cancel·lat les representacions previstes i els tècnics no creuen que es pugui tornar a obrir aviat.

Carles Bellver Torlà @carlesbellver