L’asma com a maledicció

Divendres passat, fullejant el diari, vaig topar dues vegades amb el Che Guevara en dues pàgines diferents. La primera era un article d’un periodista nord-americà, una mena d’anecdotari de l’horror bèl·lic, on s’esmentava breument un ex-agent de la CIA involucrat en la captura i execució del Che a Bolívia. L’altra era l’obituari del fotògraf que va retratar el Che mort.

Com que on n’hi ha dos n’hi ha tres, en això que plegue el diari, torne al llibret que porte entre mans aquestes darreres setmanes (In Patagonia, de Bruce Chatwin) i heus ací que l’ubic revolucionari també hi és, tot just al cap d’un parell de frases (capítol 22).

De coincidències, però, ja en parlarem en un altre moment. Ara només volia aturar-me en una cosa que diuen que va dir el tipus aquell de la CIA: que pateix asma des d’uns moments després de morir el Che Guevara, el qual era, com sap tothom, asmàtic crònic.

Jo també sóc asmàtic, però, ara que hi pense, fa molts anys que no n’he patit cap crisi seriosa. Potser vaig transferir la malaltia, en tot cas de forma inconscient, a algú que no se’m va portar gaire bé?