El món de la construcció

“This is a man’s man’s world”, cantava James Brown l’any 1966. Però fins i tot dins del gènere dominant sempre hi ha hagut classes. Bàsicament dues: els constructors i la resta. El món és dels constructors. Des de la torre de Babel ençà, tots els grans projectes de la humanitat que es coneixen han estat vertebrats per l’argamassa i han tingut la teulada com a únic fi.

Em diuen ara que davant de l’escàndol de les tortures, en aquelles mateixes terres de Mesopotàmia, l’emperador Bush ha promès que demolirà la presó d’Abu Graib, un dels escenaris de la infàmia, i que n’edificarà una altra de més gran i més moderna. Es reparteixen les llicències d’obres, aquesta per a tu i aquesta per a mi, i s’ha acabat el bròquil. Al nostre país de circumstàncies, el virrei local o president de la Generalitat Valenciana acaba d’anunciar que es construirà una biblioteca virtual (sic) al centre de Castelló.

La qüestió, ja ho veieu, és construir, un verb que de vegades no sembla antònim sinó sinònim de destruir. Si no hi ha solars ja faran una passada les aplanadores, o els bombarders. Els problemes no se solucionen, les mancances perduren i els conflictes s’agreugen. Però no cal patir perquè els diners públics circulen, tot i que sigui en una sola direcció. I l’economia, per tant, va bé: la d’ells, és clar, la de la classe constructora, o destructora, que el seu Déu la guarde molts anys.

Carles Bellver Torlà @carlesbellver