Principal


La vista cansada

đź“Ž Whistleblowers: Software Bug Keeping Some Inmates In Prisons Beyond Release Dates

Segons filtracions del departament de presons d’Arizona, centenars de presos que podrien optar a ser alliberats romanen a la presĂł perquè el programari de gestiĂł de reclusos no sap interpretar la legislaciĂł vigent.

El programari va costar vint-i-quatre milions de dòlars, però no s’ha adaptat als canvis normatius. Mentre miren d’actualitzar-lo, l’administraciĂł intenta identificar un a un els presos que podrien eixir al carrer. A hores d’ara ja en sĂłn set-cents trenta-tres, però se suposa que n’hi ha molts mĂ©s. De moment nomĂ©s s’estan beneficiant d’aquestes mesures aquells que ja sabien ells mateixos que hi tenien dret, o els qui tenen famĂ­lies que reclamen.

“Software is eating the world”, va escriure Marc Andreessen, no sense gola. Els processos se simplifiquen per mor de l’automatitzaciĂł, l’eficiència i raons mĂ©s obscures, i tot això sovint tĂ© un cost.

đź“Ž Roman Roads Index | Sasha Trubetskoy

Mapes de les carreteres romanes amb l’estil visual dels plĂ nols de lĂ­nies de metro. L’Imperi complet, la Gran Bretanya, ItĂ lia, Ibèria i la GĂ l·lia.

Bon dia. Diguem no a aquest futur.

En el futur, tots els dies de la setmana seran dijous.

—Douglas Coupland, Bit Rot.

Els missatges des d’adreces no-reply sĂłn de molt mala educaciĂł.

John Perry Barlow i l'impacte d'Internet

Avui fa tres anys que es va morir John Perry Barlow. Quan començàvem a saber què era això d’Internet, ell era un mite. A Morella, el 1997, vaig tenir l’oportunitat d’escoltar-lo, i de xarrar uns minuts amb ell i la seva acompanyant, en el meu anglès defectuĂłs.

Una de les coses que intente fer a la meua vida Ă©s eliminar els mitjans de difusiĂł. Vull eliminar tots els mitjans que no escolten ni responen i possibilitar cultures que no surten de Hollywood.

DesprĂ©s va resultar que l’organitzaciĂł no havia previst el desplaçament, i el meu germĂ  se’ls va emportar en el seu cotxe a CastellĂł per agafar el tren.

Segons el resum de l’any inclòs en un missatge de Nadal de Barlow a les seues amistats, aquell dia havia vingut a Morella des de Copenhaguen, passant per Barcelona, i se n’anava a Nova York, passant novament per Barcelona.

Alguns de vosaltres que esteu familiaritzats amb la meva agenda m’heu suggerit que faci samarretes de la gira, com altres rockers itinerants. El problema Ă©s que tota la meva vida s’ha convertit en una gira, i encabir el meu itinerari en l’espai d’una esquena humana requeriria un tipus de lletra mĂ©s petit del que tenen a mĂ  la majoria d’estampadors.

đź“š Ponts oberts

Inaugurem al web d’El Pont una secció d’obres amb llicències obertes. Literatura oberta en català des del nord del País Valencià.

I aquesta gent, com Nicholas Carr o Adela Cortina, que es queixen que cada vegada els costa més llegir llibres o articles llargs, no deu ser que es fan grans? A mi també em passa, sobretot amb certs tipus de llibres, o articles, però no se m’havia acudit donar la culpa a Google.

D’acord, ho reconec: per a passar l’estona, jo tambĂ© preferisc una bona novel·la, o fins i tot no tan bona. Però, artĂ­sticament, els contes i la poesia sĂłn molt mĂ©s intensos i superiors.

📖 La máquina diferencial, de William Gibson i Bruce Sterling. El plantejament és interessant. Una ucronia steampunk: a l’Anglaterra victoriana, les recerques de Babbage i Ada Byron han donat peu a una edat d’or de la informàtica analògica, amb ordinadors de targetes perforades i animacions o powerpoints mecànics amb píxels de fusta tintada. El primer ministre, cap del Partit Radical Industrial i bèstia negra de conservadors i ludites, és el pare d’Ada, Lord Byron, que no va morir a Grècia. També hi ha cotxes de vapor, entre altres avenços, enmig una fosca intriga política i policial amb ramificacions internacionals.

Però arriba un punt en què els autors es cansen d’imitar les novel·les d’aventures del segle XIX i decideixen agafar una drecera. El lector, almenys aquest, ho agraeix. La miscel·lĂ nia final amb què s’afanyen a resoldre la trama inclou notĂ­cies breus, poemes, fragments epistolars… i em pareix molt mĂ©s reeixida que tots els capĂ­tols precedents junts.