I aquesta gent, com Nicholas Carr o Adela Cortina, que es queixen que cada vegada els costa més llegir llibres o articles llargs, no deu ser que es fan grans? A mi també em passa, sobretot amb certs tipus de llibres, o articles, però no se m’havia acudit donar la culpa a Google.
D’acord, ho reconec: per a passar l’estona, jo també preferisc una bona novel·la, o fins i tot no tan bona. Però, artísticament, els contes i la poesia són molt més intensos i superiors.
📖 La máquina diferencial, de William Gibson i Bruce Sterling. El plantejament és interessant. Una ucronia steampunk: a l’Anglaterra victoriana, les recerques de Babbage i Ada Byron han donat peu a una edat d’or de la informàtica analògica, amb ordinadors de targetes perforades i animacions o powerpoints mecànics amb píxels de fusta tintada. El primer ministre, cap del Partit Radical Industrial i bèstia negra de conservadors i ludites, és el pare d’Ada, Lord Byron, que no va morir a Grècia. També hi ha cotxes de vapor, entre altres avenços, enmig una fosca intriga política i policial amb ramificacions internacionals.
Però arriba un punt en què els autors es cansen d’imitar les novel·les d’aventures del segle XIX i decideixen agafar una drecera. El lector, almenys aquest, ho agraeix. La miscel·lània final amb què s’afanyen a resoldre la trama inclou notícies breus, poemes, fragments epistolars… i em pareix molt més reeixida que tots els capítols precedents junts.
Davant d’un eventual retorn als exàmens en línia, jo em sent una mica com Gàndalf al pont de Khazad-dûm: vell i cansat.
“—Un Bàlrog! —mormolà en Gàndalf—. Ara ho comprenc —trontollà i es recolzà pesadament a la vareta—. Això sí que és estar de pega! I ja estic tan cansat…”
Pandèmies i filomenes com a tests d’estupidesa col·lectiva.
A series of mixes intended for listening while programming to aid concentration and increase productivity (also compatible with other activities).
📎 Carme Valls: “Ara per tenir orgasmes et donen un antidepressiu cada dia”
Entrevista amb la doctora i autora del llibre Mujeres invisibles para la medicina.
En general, totes les malalties que s’han estudiat menys són les que afecten més les dones. També les cròniques. La medicina neix als hospitals, on hi ha malalties agudes i més homes. S’hauria de fer una ciència de l’atenció primària, on van les cròniques, i seria la ciència de la diferència.
📎 Why mRNA vaccines could revolutionise medicine
També és el presagi d’un nou enfocament de la medicina. Els issatgers sintètics que reprogramen les nostres cèl·lules per proporcionar una resposta immune a gairebé qualsevol invasor, incloent potser el càncer, ara es podran crear de manera ràpida i econòmica.
El 2008, Clayton Christensen i Michael Horn van predir alegrement que, el 2019, la meitat de les classes de secundària es farien per Internet. Es van equivocar, per descomptat, i es van equivocar de molt. I que totes les classes es traslladessin a Internet el 2020 no els dóna la raó. Que totes les classes es fessin en línia no va ser un triomf de l’educació en línia, sinó més aviat una conseqüència dels passos que hagueren de fer les escoles per evitar més pèrdues de vides…
No és sorprenent que el pas a l’educació en línia, facilitat per programes de videoconferència i fulls de treball digitals, no hagi estat fantàstic per a professors i alumnes. Per descomptat, l’educació presencial tampoc no era gens fantàstica per a molts professors i alumnes.
—Audrey Watters
Harari ha esdevingut un (altre) detector de vanitat. Molts el citen per demostrar que estan al dia. Però els seus llibres només són assaigs d’un autor que no és expert en quasi cap dels temes que tracta. Tant de bo que feren com ell i llegiren tot el que puguen sobre eixos temes.
(L’argument d’autoritat està molt desacreditat, com a mínim des de Descartes. Però, si l’utilitzes, almenys t’hauries d’assegurar que cites una autoritat de debò, no un best-seller.)