Principal


La vista cansada

📎 OpenAI’s GPT-3 Wrote This Short Film—Even the Twist at the End

Segons el futurista de mitjans i cineasta algorítmic Alexis Kirke, hauríem d’acostumar-nos a la idea que els ordinadors tinguin un paper important en els nostres esforços creatius, sobretot a l’hora d’escriure guions de pel·lícules.

  1. M’agraden els noms de professions emergents: “futurista de mitjans i cineasta algorítmic”.
  2. La majoria de pel·lícules ja pareixien fabricades en sèrie per una màquina.

📖 ohnosecond: (humorous) The fraction of time between making a mistake and realizing it (in imitation of terms like nanosecond and attosecond).

📎 How progressives could still win the 21st century, by Yanis Varoufakis

Després del col·lapse del bloc soviètic el 1991, i del capitalisme financer el 2008, ens trobem en una nova fase en què el capitalisme s’està morint i el socialisme es nega a nàixer.

Estem davant d’una cruïlla històrica, però, com diu el seu amic Zizek, la majoria de la gent es pot imaginar la fi del món molt més fàcilment que la fi del capitalisme. Sortosament, Varoufakis té més imaginació que la majoria, i una imaginació suficientment concreta en termes econòmics per a esbossar un postcapitalisme que sigui alhora versemblant i esperançador.

📎 Nicholas Carr: What is it like to be a smartphone?

Que els sistemes informàtics puguin adquirir consciència, a mesura que augmenta la seva complexitat, és un lloc comú de la ciència ficció (però també d’algunes versions de la neurociència, i d’aquest territori imprecís entre la ciència i la ficció que és l’onada actual de la intel·ligència artificial). No que pensin, en el sentit del test de Turing, sinó que tinguin experiències subjectives. Carr s’inspira en l’article clàssic de Thomas Nagel: What Is It Like to Be a Bat? Com seria ser un ratpenat, es preguntava Nagel. Una consciència encarnada en el substrat electrònic d’un telèfon, argüeix Carr, seria tan diferent de la d’un primat superior com nosaltres que potser no ens reconeixeríem mútuament com a éssers conscients.

Cfr. Wittgenstein: ”Si un lleó pogués parlar, no el podríem entendre”. Perquè la seva vida és massa diferent de la nostra. Doncs imagineu un ratpenat, o un iPhone.

Tot això planteja una altra possibilitat. Pot ser que ja estiguem envoltats d’intel·ligències artificials però no tinguem ni idea que existeixen. El seu ésser és invisible per a nosaltres, de la mateixa manera que el nostre n’és per a ells. Som objectes en un mateix espai, però com a éssers habitem universos diferents.

El dia 16 de setembre comence a llegir una novel·la de Perucho que tenia pendent de fa mesos i que comença així: ”El dia 16 de setembre de 1771 sortia de Southampton la ranquejant goleta…”

📎 Albert Sangrà: ¿De la Educación interrumpida a la Educación intermitente?

La bretxa digital d’accés es pot tancar amb voluntat política. Ara cal tancar també la bretxa digital d’ús desenvolupant la competència digital de la ciutadania. I dissenyar models de presencialitat discontínua des del supòsit que el curs podria ser totalment no presencial en qualsevol moment.