Principal


La vista cansada

📎 BBC Future: A neglected protein-rich ‘superfood’

“Superdensos en nutrients, una gran quantitat d’aliment en un paquet molt menut.” Per això, els insectes de granja podrien ajudar a afrontar simultàniament dos dels problemes més grans del món: la inseguretat alimentària i la crisi climàtica

L’agricultura és el principal impulsor de la pèrdua de biodiversitat mundial, i un dels principals contribuents a les emissions de gasos d’efecte hivernacle. “Estem enmig d’una extinció massiva de biodiversitat i en plena crisi climàtica, i, no obstant això, al mateix temps, hem d’alimentar d’alguna manera una població creixent.

Un llibre efímer

Malgrat la seva materialitat aparent, més qüestionable que mai, els llibres tendeixen a derivar en una experiència efímera. Generalment, s’esgoten a la primera lectura i ja no hi tornem mai més. La virtualitat dels no tan nous mitjans electrònics, per contra, ens facilita reconèixer aquest fet i plasmar-lo en el disseny mateix de l’objecte llibre. Estendre la fugacitat de l’experiència lectora fins al cor de la publicació.

Des d’ahir, a manera d’assaig, vaig publicant en el meu compte de Twitter les proses breus d’Unicorns. Una cada dia en un fil, amb el hashtag #hihaunicorns. Seixanta-quatre microconarracions, més un proemi i una coda, en seixanta-sis dies consecutius. I cada nit s’aniran esvaint els fils que hagin romàs al ciberespai més d’una setmana (com la resta dels meus tuits, perquè la durabilitat de les converses de Twitter és un bug, un defecte que caldria esmenar). Qui vegi passar el fil, si vol, podrà llegir-lo. A algú, potser, li agradarà i tot. Bon profit li faci.

D’ambdós moments del procés —l’aparició i l’extinció dels tuits—, se n’encarrega, per cert, un script, una altra modalitat d’escriptura que fa que passin coses: antic anhel, o retret, que s’ha expressat sovint amb relació a la literatura.

Un experiment més, doncs. Com sempre, en la línia de les Sis propostes d’Italo Calvino: lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat, multiplicitat (i coherència). Per al proper mil·lenni, les va titular ell. Però fem tard, perquè es referia a aquest.

(Crec que aquest apunt m’ha quedat bé, com si em cregués el que dic. Potser una mica massa i tot. Però en realitat és només un joc.)

Darrerament llegisc, sobretot, de nit. I l’endemà de matí no recorde quasi res del que he llegit.

📎 Craig Mod: The Healing Power of JavaScript

La programació com a forma de meditació. Valdria també per a altres formes d’escriptura reglada o restringida, que en lloc de “fer que passen coses” al món exterior, les gesten al món interior.

El codi calma perquè pot proporcionar control en moments en què el món pareix entrar en una espiral. Reductivament, la programació consisteix en petits trencaclosques que cal resoldre. No trencaclosques inerts en taules de saló, sinó trencaclosques que alenen amb una força vital sorprenent. Trencaclosques que fan que passin coses, que fan coses, que automatitzen el tedi o permeten la publicació de paraules arreu del món.

📎 7 WhatsApp alternatives that won’t share your data with Facebook

Comparativa d’aplicacions de missatgeria de codi font obert respectuoses amb la privacitat. WhatsApp xifra les converses d’extrem a extrem, però comparteix amb Facebook tota mena de metadades útils per al seu negoci de segmentació de publicitat.

  • Signal
  • Telegram
  • Threema
  • Wickr Me
  • Wire
  • Element (was Riot.im)
  • Keybase

La informació compartida per WhatApp amb Facebook inclou la vostra adreça IP, l’identificador del dispositiu, el sistema operatiu, detalls del navegador, quina xarxa mòbil feu servir, a qui envieu missatges, durant quant de temps i amb quina freqüència interactueu, dades de transaccions i pagaments, i altres.

📎 NFTs are a dangerous trap

Com la majoria de paranys, són misteriosos, després atractius i aleshores ja és massa tard.

Un NFT és un cofre del tresor digital, un símbol d’estatus i un article de valor aparent.

Les edicions digitals d’Unicorns venen decorades amb emojis. Un emoji diferent per a cada un dels seixanta-quatre textos. Si alguna vegada s’hagués d’editar en paper, crec que optaria per imatges de la Crònica de Nuremberg, història universal il·lustrada de 1493. Però això dependria del criteri de l’editorial. Si hi hagués una editorial i tingués criteri, és clar.

Fragment d'Unicorns il·lustrat amb l'emoji d'una tassa de cafè

Jo vull tornar a viure on l’herba
no és com aquí pur ornament, joia dels ulls
que dura l’any sencer.

— Attilio Bertolucci, Porta’m amb tu / Portami con te. Primer títol —una delícia— de Salze, projecte editorial de Marta Vilardaga i Josep Porcar.