Principal


La vista cansada

📎 S’ha mort Clive Sinclair, inventor del ZX Spectrum amb què vaig aprendre a programar i amb què vaig guanyar els meus primers dinerets com a programador (ampliació del BASIC de l’Spectrum, Microhobby especial núm. 4, octubre de 1986). I de l’anterior ZX81 —MacGuffin i trava dels meus contes d'Unicorns— entre més invents. DEP 😢

Àsia comença a l’avinguda d’Alcora.

Fan campanyes de foment de la lectura perquè volen vendre llibres. Però els molesta que la gent vulga escriure i sempre se n’estan queixant, perquè això els dona feina —i els la complica. Estranys companys de viatge, els editors!

Hi ha una pau meravellosa en no publicar.

—J. D. Salinger, 1974.

📎 Canadian Nobel scientist’s deletion from Wikipedia points to wider bias, study finds

Un estudi de la sociòloga nord-americana Francesca Tripodi mostra que els editors voluntaris de la Wikipedia proposen l’eliminació de pàgines referents a dones en una proporció superior a les pàgines sobre homes. Ha comprovat que les dones només representen el 19% de totes les pàgines, però sumen una quarta part de les recomanacions de supressió de pàgines.

Un exemple ben conegut és el que va passar amb la científica canadenca Donna Strickland, que no apareixia a la Wikipedia immediatament després de guanyar el premi Nobel de física el 2018.

El cas és que Strickland sí que havia tingut una pàgina a la Wikipedia, però havia estat esborrada. L’explicació habitual en aquests casos és que els editors de la Wikipedia exigeixen que el tema sigui rellevant i que les dades es puguin verificar en publicacions independents i fiables: llibres i articles de premsa, per exemple. El problema, diuen, és que es troben menys publicacions sobre dones. El peix que es mossega la cua, doncs. Resulta, però, difícil de creure que algú no la considerés rellevant i que no hi haguessin prou referències disponibles, atès el currículum previ de Donna Strickland.

Potser el problema és que la gran majoria d’editors de la Wikipedia són homes? Fins al 90% del total de col·laboradors, segons un informe de 2018. I segurament hi ha altres biaixos. Al cap i la fi, estem parlant de comunitats d’editors, configurades de manera contingent i amb les típiques dinàmiques de grup i de pensament de grup.

📎 Ousama Bouiss: Les cinc lliçons del Sudoku que ensenyen a resoldre problemes complexos

  1. Pren-te el temps d’analitzar els coneixements disponibles, la ignorància possible i les incerteses reals. Davant la complexitat, cal subordinar el desig de jutjar al deure de comprendre —Jacques Bouveresse.
  2. “No pensis, mira!” —Ludwig Wittgenstein.
  3. Construeix la teva estratègia sobre la marxa i basa’t en la informació que tens. Com tot art, la intel·ligència no pot obeir a receptes o programes. —Edgar Morin.
  4. Sigues conscient del teu nivell per a aprendre sense rendir-te. “Psicològicament, no hi ha veritat sense error rectificat. Una psicologia de l’actitud objectiva és una història dels nostres errors personals.” —Gaston Bachelard.
  5. Sigues prudent i rigorós per a evitar que els errors s’agreugin. Humilitat, cautela i rigor.

“El concepte de joc és d’un ordre superior al de la seriositat. Perquè la seriositat pretén excloure el joc, mentre que el joc pot incloure la seriositat dins seu.”

—Joseph Huizinga, Homo Ludens.

Cfr. Julio Cortázar: “jugábamos en serio”.

Amb desescalades “robustes” (?) o no, jo crec que a la majoria ens afavoreix d’allò més la mascareta. Estèticament també.

Moltes vegades que entre a Twitter acabe pensant que més gent hauria de llegir Future Crunch, “bones notícies d’arreu del món”, recollides i redactades des d’un punt de vista científic i tècnic “en un esforç per contrarestar el bombardeig continuat de mort i destrucció les 24 hores des de mitjans tradicionals i xarxes socials”.

Gàrgola sufocada. Santa Maria de Morella. 35,9 ºC.

📎 The invisible addiction: is it time to give up caffeine?

Els psicòlegs cognitius parlen de vegades en termes de dos tipus de consciència diferents: la consciència de focus, que il·lumina un únic punt focal d’atenció, cosa que la fa molt bona per al raonament, i la consciència de llanterna, en què l’atenció està menys enfocada, però il·lumina un camp d’atenció més ampli. Els nens petits tendeixen a mostrar consciència de llanterna; també ho fan moltes persones mitjançant drogues psicodèliques. Aquesta forma d’atenció més difusa es presta a la ment errant, a la lliure associació i a la creació de noves connexions, que poden alimentar la creativitat. En comparació, la gran contribució de la cafeïna al progrés humà ha estat intensificar la consciència de focus: el processament cognitiu centrat, lineal, abstracte i eficient més relacionat amb el treball mental que el joc. Això, més que res, és el que va fer de la cafeïna la droga perfecta no només per l’època de la raó i la Il·lustració, sinó també per a l’auge del capitalisme.