📎 Whistleblowers: Software Bug Keeping Some Inmates In Prisons Beyond Release Dates

Segons filtracions del departament de presons d’Arizona, centenars de presos que podrien optar a ser alliberats romanen a la presó perquè el programari de gestió de reclusos no sap interpretar la legislació vigent.

El programari va costar vint-i-quatre milions de dòlars, però no s’ha adaptat als canvis normatius. Mentre miren d’actualitzar-lo, l’administració intenta identificar un a un els presos que podrien eixir al carrer. A hores d’ara ja en són set-cents trenta-tres, però se suposa que n’hi ha molts més. De moment només s’estan beneficiant d’aquestes mesures aquells que ja sabien ells mateixos que hi tenien dret, o els qui tenen famílies que reclamen.

“Software is eating the world”, va escriure Marc Andreessen, no sense gola. Els processos se simplifiquen per mor de l’automatització, l’eficiència i raons més obscures, i tot això sovint té un cost.

📎 Roman Roads Index | Sasha Trubetskoy

Mapes de les carreteres romanes amb l’estil visual dels plànols de línies de metro. L’Imperi complet, la Gran Bretanya, Itàlia, Ibèria i la Gàl·lia.

Bon dia. Diguem no a aquest futur.

En el futur, tots els dies de la setmana seran dijous.

—Douglas Coupland, Bit Rot.

La pregunta que em faig molts matins.

Els missatges des d’adreces no-reply són de molt mala educació.

Avui fa tres anys que es va morir John Perry Barlow. Quan començàvem a saber què era això d’Internet, ell era un mite. A Morella, el 1997, vaig tenir l’oportunitat d’escoltar-lo, i de xarrar uns minuts amb ell i la seva acompanyant, en el meu anglès defectuós.

Una de les coses que intente fer a la meua vida és eliminar els mitjans de difusió. Vull eliminar tots els mitjans que no escolten ni responen i possibilitar cultures que no surten de Hollywood.

Després va resultar que l’organització no havia previst el desplaçament, i el meu germà se’ls va emportar en el seu cotxe a Castelló per agafar el tren.

Segons el resum de l’any inclòs en un missatge de Nadal de Barlow a les seues amistats, aquell dia havia vingut a Morella des de Copenhaguen, passant per Barcelona, i se n’anava a Nova York, passant novament per Barcelona.

Alguns de vosaltres que esteu familiaritzats amb la meva agenda m’heu suggerit que faci samarretes de la gira, com altres rockers itinerants. El problema és que tota la meva vida s’ha convertit en una gira, i encabir el meu itinerari en l’espai d’una esquena humana requeriria un tipus de lletra més petit del que tenen a mà la majoria d’estampadors.

📚 Ponts oberts

Inaugurem al web d’El Pont una secció d’obres amb llicències obertes. Literatura oberta en català des del nord del País Valencià.

I aquesta gent, com Nicholas Carr o Adela Cortina, que es queixen que cada vegada els costa més llegir llibres o articles llargs, no deu ser que es fan grans? A mi també em passa, sobretot amb certs tipus de llibres, o articles, però no se m’havia acudit donar la culpa a Google.

D’acord, ho reconec: per a passar l’estona, jo també preferisc una bona novel·la, o fins i tot no tan bona. Però, artísticament, els contes i la poesia són molt més intensos i superiors.

📖 La máquina diferencial, de William Gibson i Bruce Sterling. El plantejament és interessant. Una ucronia steampunk: a l’Anglaterra victoriana, les recerques de Babbage i Ada Byron han donat peu a una edat d’or de la informàtica analògica, amb ordinadors de targetes perforades i animacions o powerpoints mecànics amb píxels de fusta tintada. El primer ministre, cap del Partit Radical Industrial i bèstia negra de conservadors i ludites, és el pare d’Ada, Lord Byron, que no va morir a Grècia. També hi ha cotxes de vapor, entre altres avenços, enmig una fosca intriga política i policial amb ramificacions internacionals.

Però arriba un punt en què els autors es cansen d’imitar les novel·les d’aventures del segle XIX i decideixen agafar una drecera. El lector, almenys aquest, ho agraeix. La miscel·lània final amb què s’afanyen a resoldre la trama inclou notícies breus, poemes, fragments epistolars… i em pareix molt més reeixida que tots els capítols precedents junts.