Cada minut naix un infeliç

Que el beneficiari electoral de la crisi puga ser el partit que vol aprofundir-la ens podria sorprendre, si no sabérem que, segons les estadístiques més rigoroses, cada minut naix un infeliç: i un rapinyaire, al seu torn, es frega les mans.

Moltes vegades s’ha dit que ningú no es quedarà la còpia si pot triar l’original. Però aquest teorema falla quan tots dos exemplars resulten més falsos que un amic de Facebook. En aquest cas, com il·lustra la història del gegant de Cardiff, cadascú agafa aquell que més prop li cau o més bona cara li fa. Conten les cròniques que l’any 1868, a Cardiff, Nova York, un tal George Hull, sens dubte un bromista, va manar tallar a un escultor un fals gegant prehistòric de tres metres d’alçada, imaginàriament petrificat pel pas dels segles. Després el va fer enterrar en una finca d’un cosí seu, William Newell, amb la intenció que fora descobert durant la construcció d’un pou. Es diu que un dels pouaters, en ensopegar amb la fingida relíquia, va exclamar: “I declare, some old Indian has been buried here!”

Llavors, Newell va instal·lar-hi un envelat i va començar cobrant vint-i-cinc cèntims per veure el gegant fòssil. Dos dies més tard, davant de la concurrència de públic, va duplicar el preu de l’entrada. Finalment, va vendre el tresor per vint-i-tres mil dòlars a un grup d’emprenedors, encapçalats per un tal David Hannum, que el van exhibir a Syracuse amb èxit continuat. El famós P. T. Barnum —el del circ Barnum, “el major espectacle del món”— els hi va oferir cinquanta-mil dòlars i van rebutjar l’oferta. Però Barnum no s’hi va conformar: si no podia tenir aquest gegant, n’encarregaria un altre d’igual. Això va fer i el va exhibir a Nova York. La seua publicitat assegurava que aquest era el bo i l’altre era de mentida.

Va ser en aquest moment quan se suposa que Hannum va pronunciar la famosa frase: “There’s a sucker born every minute”. Es referia a la gent que feia cua per veure el fals gegant de Barnum. Al cap d’un parell de mesos es va confirmar que ambdós eren de guix.