Anit, mentre m’adormia, anava donant forma a uns versos que em van arribar a parèixer perfectes. Me’ls repetia en silenci per memoritzar-los, en la foscor, amb un somriure. Però al cap d’una estona em vaig despertar amb un ensurt. I aquest matí recordava més bé la por, l’ensurt, que els versos.