El Big Brother digital

Al principi, es va celebrar la xarxa com a mitjà de llibertat il·limitada.

—Byung-Chul Han, Psicopolítica.

El Web és una comunitat oberta global —i, tanmateix, la major part del seu contingut és controlat per unes poques companyies. Que estrany és que negocis privats governin el Web!

—Paul Frazee, What is the P2P Web?

Aquestes plataformes estan dissenyades per suggerir que, quan parlem, escrivim, fem cerques, utilitzem el llenguatge en línia, simplement estem fent el que hem ‘fet sempre’. Al cap i a la fi, tuits o converses via iPhone es duen a terme en anglès, francès o xinès […] Les nostres interaccions, com a condició per embarcar-s’hi, es capturen en codi, s’afegeixen a bases de dades i es processen i s’anoten de diverses maneres. El que es diu i es fa en un llenguatge (el llenguatge natural, amb tota la seva complexitat) es tradueix així, al mateix temps, a un codi digital inequívoc. En aquesta segona forma és quantificable, comercialitzable i —paradoxalment, ja que consisteix en material relatiu a la interacció social— ja no és accessible per tu —l’ésser humà—, atès que no controles la seva circulació posterior […] Tot això, per cert, ja ho sabem. No hi ha aquí una conspiració implícita. Aquest és un procés al qual l’usuari dóna el consentiment […] Com s’ha assenyalat, però, fins i tot si aquest intercanvi és formalment públic, una part de les operacions que s’autoritzen resta subrepresentada per als usuaris (en realitat no-representada), la qual cosa produeix una imatge sistemàticament distorsionada de qui o què està comunicant a què o a qui.

—Caroline Bassett, Silence, delirium, lies?

El Big Brother digital traspassa la seva feina als reclusos […] Avui ens despullem sense cap mena de coacció ni de prescripció. Pengem a la xarxa tota mena de dades i informacions sense saber qui, ni què, ni quan, ni en quin lloc se sap de nosaltres.

—Byung-Chul Han, Psicopolítica.