Principal

Internet és com el telèfon, no com la impremta

Il·lustració antiga en blanc i negre, una dona parla per telèfon i a l’altre extrem de la línia un home escolta.

En els primers anys del Web (1994 o 1995), se’l comparava sovint amb la impremta per la seua eficàcia i potencial com a plataforma de publicació. Però ja aleshores vaig llegir una altra comparança que em va cridar més l’atenció, perquè em resultava menys intuïtiva: Internet, i el Web, escrivia algú, s’assemblen més al telèfon que no a la impremta, perquè possibiliten una comunicació bidireccional i horitzontal.

Crec que ara, vint anys més tard i després dels blogs, Facebook, Twitter, Whatsapp, etc., això semblarà una obvietat, però potser encara cal insistir-hi de tant en tant. Aquesta setmana ho he fet, en el marc d’un curs d’introducció a l’ús de les xarxes socials per a personal d’administració i serveis de la Universitat Jaume I. Les institucions —o les empreses— han d’entendre que no s’hi val a limitar-se a difondre informació: cal parlar i escoltar, respondre, dialogar. Estar disposats a involucrar-se en una conversa d’igual a igual, tant si ens agrada com si no.