Agermanats pel totxo i la pala?

Fa una vintena d’anys, l’Ajuntament de Castelló de la Plana es va agermanar amb el de Châtellerault. A les entrades de la ciutat hi ha plaques indicadores d’aquesta unió quasi mística, i prop d’on jo visc tenim una avinguda de Châtellerault amb totes les lletres i l’accent circumflex.

Ni jo ni ningú que jo conega en sabem quasi res, d’aquella vila francesa, més que les coordenades geogràfiques aproximades. Fa uns dies, però, el Diario de lecturas d’Alberto Manguel em va descobrir un tret compartit i un possible motiu del conveni adés esmentat, llevat que ací el punt de partida segurament no era tan formós. I que no vam allotjar mai el cèlebre filòsof racionalista:

Desgraciadamente, la avaricia de las autoridades locales ha convertido Châtellerault en un inhóspito centro comercial, para lo cual han hecho caso omiso de los hermosos edificios del siglo XVI (la casa donde vivió Descartes, por ejemplo) y del elegante puente sobre el río Vienne, y han construido un enorme aparcamiento después de cortar todos los árboles.