Dimarts: Lobsang

Ahir, algú va esmentar Lobsang Rampa (El tercer ull, El metge de Lhasa, etc.) i algú altre va puntualitzar el nom de plume complet del fals lama: T. Lobsang Rampa. Arribats en aquest punt, el de la ‘T.’, la pregunta es feia ineludible: què significava la inicial? Jo creia recordar-ho: Tuesday, dimarts. Després, la Wikipedia m’ho va confirmar: es veu que, segons ell, a tots els tibetans de classe alta els posaven el nom del dia de la setmana en què havien nascut.

Vaig aprofitar l’ocasió per repassar algunes altres dades més o menys conegudes. Per exemple, que un detectiu dit Clifford Burgess va descobrir la identitat real d’en Tuesday Lobsang: a saber, Cyril Henry Hoskins, anglès, nascut a Plympton el 1911 i afeccionat des de jove a les lectures teosòfiques. Va resultar que ni tan sols havia estat mai al Tibet ni en coneixia l’idioma. Quan aquesta informació es va fer pública, ell no va negar les circumstàncies del seu naixement, però argüí que un cert dia, temps enrere, l’esperit del veritable monjo tibetà havia ocupat el seu cos i hi havia restat allotjat.

El que em costa molt i molt entendre és per què diversos articles que denuncien la seva impostura remarquen que el senyor Hoskins no era un lama tibetà sinó “el fill d’un lampista”. Què coi hi té a veure la professió de son pare? Ja hi tenim el fotut classisme de sempre, tan volgut com ací, o encara amb més intensitat, a les illes britàniques. Segurament li hauria anat més bé, pel que fa a aquestes valoracions, si en lloc d’un proletari hagués estat un d’aquells elitistes excèntrics, com els arxifamosos del grupet de Bloomsbury, que es complaïen a disfressar-se de prínceps abissinis per burlar-se de l’imperi, i aleshores tothom els reia l’acudit. No tinc cap dubte que si hagués estat un d’ells, hom li hauria tolerat qualsevol vel·leïtat orientalista, i fins i tot que es proclamés posseït per l’esperit de qui ell preferís.